Estiu amb el Caliu - Grècia Ionic 2

El Vicenç arriba tard al vespre i anem a sopar al poble. L’endemà  decidim marxar d’hora .

L’ intenció és torna a Itaca ( illa mítica )i sempre cap al mig dia  es crea un vent de ponent en aquestes illes que ens ve en contra. A mitja tarda arribem a Vathi i com de costum , descans ,passejada per el poble, sopar, mirar la final del futbol i algun gin tonic.

 Els Alemanys vam guanyar i molt contents ens van convidar a un ouro (beguda típica de Grècia, anisada).A la taula del costat vam coneixer  un noi  espanyol que viu a Grècia ,es professor de castellà,xerrada simpàtica i cap al llit.

Al mati fem un parell de bordos i anem a fondejar a Perapigadi. lloc molt maco,cap carretera hi  arriba, dues petites platges  amb abruptes parets al voltant. Dinar,banyitos,siesta i decidim marxar cap a les 4.

 Al mati fem un parell de bordos i anem a fondejar a Perapigadi. lloc molt maco,cap carretera hi  arriba, dues petites platges  amb abruptes parets al voltant. Dinar,banyitos,siesta i decidim marxar cap a les 4.

L’intenció es arribar a Sami a la illa de Kefalonia  però, al girar per la part sud d’Itaca hi trobem un vent de nord-oest bastant fort que baixava per el canal entre Itaca i Kefalonia. Desprès de lluitar en contra durant una estona ,veiem que el port de Sami esta exposat a aquest vent,començava a fer-se tard, decidim donar mitja volta i anar a fondejar a la cala Antisamis. Quin relax, quin bon refugi. 

Al vespre fem un bon sopar, el Vicenç es curra una truita de patates i ceba, marca de la casa. Boníssima. Aquí comença la guerra del parxís.

 Ens va despertar trons i pluja,vam espera que la turmenta passes i rumb cap al port de Poros. Al arribar, un Italià ens va ajudar a amarrar el vaixell,petita xerrada i vam anar  a prendre un cafè amb la seva dona. Un rato agradable.

 

Al vespre passejada ,sopar,gin tonic i continuem la guerra del parxís.

 

 

Mati entretingut. Al ser un petit port, amaran tirant l’ancora es forma un guirigay de cadenes, les unes sobre les altres. La parrella d’italians decideixen marxar i és troben al mig del port bloquejats per d’altres cadenes d’àncora. La gent esmorzant al vaixell i els altres esmorzant al bar d’en front, tothom passant de tot!!!!. Avisem els del bar,  els del vaixell i tots diuen que s’esperin, que estant esmorzant. Així que els italians decideixen tornar a amarar al port. Ell s’equipa del equip de busseig  i  a l’aigua, a desfer el  enredo  de cadenes. Quant acaba els convidem a prendre un te al vaixell, xerrada de l’anècdota i marxen. Nosaltres sortim més tard rumb cap al port de Sant Nikolaos. Tot baixant ens creuem amb els Italians grans salutacions i fins la pròxima.

Abans d’arribar a port fem una volta per les “blue caves” és un lloc curiós,llàstima molt  turístic.

 

 Al port ens atent en Dimitri, que no para mai.

 

 Cap el vespre el vent  s’intensifica i Dimitri ens ajuda a amarrar els vaixells entre ells amb un mort (cap lligat en un bloc de ciment als fons de l’aigua) que te previst per aquestos casos. 

 Al parxís,el  Vicenç m’està foten canya ( el molt cabron) no hi ha qui el pari.

L’endemà el Vicenç te que agafar el avió i marxem d’hora cap a Zakintos. He pogut recuperar-me del parxís i amb l’excusa de marxar no m’ha  donat l’oportunitat d’empatar.

 Bon viatge company.